TDAH
Què és el TDAH?
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurobiològic que es manifesta per una combinació persistent de problemes, com la dificultat per mantenir l’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Es reconeix en la infància, però pot persistir a l’adolescència i l’edat adulta, afectant diverses àrees de la vida diària i el funcionament social i professional.
Inatenció
Impulsivitat
Hiperactivitat
Possibles causes
Les causes genètiques són unes de les més influents. Els estudis indiquen que hi ha una forta heretabilitat del TDAH, amb un alt percentatge de casos que es presenten en famílies. Alguns dels gens més estudiats són el DRD4, que codifica el receptor de dopamina D4, el DAT1, que codifica el transportador de dopamina, el SNAP-25, relacionat amb la funció sinàptica, i el GRIN2B, que participa en la transmissió glutamatèrgica. Aquests gens influeixen en la regulació de neurotransmissors que són clau en el funcionament cerebral.
A nivell neuroquímic, el TDAH s'associa amb desequilibris en neurotransmissors com la dopamina i la noradrenalina. La dopamina és crucial per al control de la motivació, la recompensa i l'atenció, mentre que la noradrenalina està implicada en la resposta a l'estrès i la regulació de l'atenció. Els desequilibris en aquests neurotransmissors poden interferir en la capacitat del cervell per mantenir l'atenció i controlar els impulsos, contribuint als símptomes del TDAH.
A nivell estructural, s'ha trobat que diverses zones del cervell presenten un funcionament deficitari en les persones amb TDAH. Això inclou el còrtex prefrontal, que és crucial per a les funcions executives com la planificació, la presa de decisions i el control d'impulsos. Altres zones afectades són els ganglis basals i el cerebel, que estan implicats en la regulació del moviment i la coordinació. A més, el sistema límbic, que juga un paper en la regulació de les emocions, també pot estar afectat.
Els factors ambientals també juguen un paper significatiu en el desenvolupament del TDAH. L'exposició a substàncies nocives durant l'embaràs, com el tabac i l'alcohol, pot augmentar el risc que el nen desenvolupi TDAH. Altres factors inclouen el naixement prematur, el baix pes en néixer i l'exposició a toxines ambientals com el plom. Aquests elements poden afectar el desenvolupament del cervell i la seva capacitat per regular l'atenció i el comportament.
Així mateix, l'entorn familiar, l'educació i la pròpia conducta del nen tenen un paper significatiu tant en el desenvolupament com en el manteniment del TDAH.
Família
- Els nens que creixen en famílies disfuncionals, on hi ha conflictes constants, poden experimentar nivells elevats d'estrès que exacerben els símptomes del TDAH. A més, una falta de supervisió adequada i una disciplina inconsistent poden dificultar l'aprenentatge d'hàbits i rutines saludables.
- Els models de comportament també juguen un paper important. Si els pares o altres membres de la família mostren comportaments impulsius o tenen dificultats per regular les seves emocions, els nens poden imitar aquests patrons, augmentant així la seva pròpia impulsivitat i desregulació emocional.
- El suport emocional i l'atenció positiva són crucials. La falta de suport pot afectar negativament l'autoestima del nen i augmentar els problemes de comportament.
Educació
- Els entorns educatius que no estan adaptats a les necessitats dels nens amb TDAH poden contribuir al fracàs acadèmic i augmentar la frustració i l'ansietat. La falta de recursos i d'estratègies pedagògiques adequades pot fer que aquests nens se sentin incompresos i exclosos.
- Els mestres que no estan formats per gestionar el TDAH poden, sense voler, perpetuar els problemes del nen. Això pot incloure la falta d'adaptacions a l'aula, com temps addicional per a tasques o exàmens, o la falta de suport individualitzat.
- Un entorn escolar altament estructurat i amb expectatives clares pot ajudar a millorar els símptomes del TDAH, mentre que un entorn caòtic i desorganitzat pot empitjorar-los.
Conducta
- Els comportaments impulsius i hiperactius poden portar a una retroalimentació negativa, on les reaccions negatives dels altres reforcen el comportament problemàtic. Per exemple, un nen que constantment interromp a classe pot rebre càstigs freqüents, cosa que pot augmentar el seu ressentiment i rebel·lia.
- Les experiències repetides de fracàs, tant acadèmic com social, poden contribuir a una baixa autoestima i a un sentiment d'incapacitat. Això pot fer que el nen sigui més susceptible a l'ansietat i la depressió, agreujant els símptomes del TDAH.
- La falta d'habilitats per a la resolució de problemes i per a la regulació emocional pot perpetuar els cicles de comportament negatiu. Els nens amb TDAH poden tenir dificultats per aprendre estratègies efectives per gestionar les seves emocions i comportaments, cosa que pot requerir intervencions específiques per a l'ensenyament d'aquestes habilitats.
Implicacions
En l'àmbit educatiu, els nens i adolescents amb TDAH sovint experimenten dificultats significatives en el rendiment acadèmic. La seva incapacitat per mantenir l'atenció durant períodes prolongats, així com la seva tendència a la desorganització, poden conduir a baixes qualificacions, problemes de comportament a l'aula i dificultats per completar tasques i exàmens. A més, aquests estudiants poden necessitar suport educatiu addicional, com tutories o plans d'educació individualitzats, per ajudar-los a assolir el seu potencial acadèmic.
Les implicacions socials del TDAH són igualment importants. Les persones amb TDAH poden tenir dificultats per mantenir relacions interpersonals saludables. La seva impulsivitat i falta de control emocional poden causar conflictes amb amics, companys de classe o de feina, i fins i tot amb membres de la família. Aquesta dificultat per establir i mantenir relacions sòlides pot conduir a l'aïllament social i a una baixa autoestima.
Les dificultats per organitzar-se, mantenir l'atenció i completar tasques de manera eficient poden afectar negativament el seu rendiment laboral. Això pot portar a una inestabilitat econòmica, amb una major probabilitat de canvis freqüents de feina, atur o subocupació. A més, el cost del tractament del TDAH, incloent-hi medicaments i teràpia, pot ser significatiu, suposant una càrrega addicional per als recursos financers de la persona o la seva família.
A nivell personal, les persones amb TDAH poden sentir-se constantment desbordades i frustrades per la seva incapacitat per complir amb les expectatives pròpies i les dels altres. Aquesta frustració pot derivar en una baixa autoestima, sentiments de fracàs i, en molts casos, ansietat i depressió. Els comportaments impulsius poden portar a situacions estressants i a la presa de decisions precipitades, les quals poden tenir conseqüències negatives a llarg termini. La incapacitat per regular les emocions de manera efectiva pot resultar en esclats d'ira o en un estat emocional inestable, afectant les relacions interpersonals i la qualitat de vida general.
Peculiaritats
Els nens amb TDAH solen mostrar dificultats per mantenir l'atenció en tasques específiques, manifestant-se com dispersió i fàcil distracció. La falta d'atenció sostinguda afecta el rendiment acadèmic i les habilitats per seguir instruccions, necessitant sovint suport addicional per a un desenvolupament adequat. A més, solen ser molt actius i inquiets, amb dificultat per romandre quiets durant llargs períodes de temps. També poden actuar sense pensar, mostrant impulsivitat en les seves accions, com interrompre altres persones o actuar sense esperar el seu torn. Aquestes característiques poden interferir en la seva capacitat per aprendre i interactuar amb altres nens.
Durant l'adolescència, encara que la hiperactivitat tendeix a reduir-se, els problemes d'atenció i impulsivitat associats al TDAH solen persistir. Aquesta persistència pot manifestar-se en forma de conductes de risc i impulsives, com la desobediència a l'autoritat i dificultats en les relacions interpersonals, mentre que les dificultats acadèmiques poden agreujar-se amb les demandes creixents de l'entorn educatiu i social. A més, els adolescents amb TDAH sovint experimenten dificultats d'organització, presentant desordre en les tasques escolars i rutines diàries, així com una tendència a procrastinar, retardant les tasques fins a l'últim moment, i mantenint una impulsivitat que els porta a prendre decisions precipitades sense considerar les repercussions a llarg termini.
A l'edat adulta, els problemes per organitzar-se i mantenir l'atenció persisteixen, afectant el rendiment laboral, les relacions personals i la capacitat per gestionar la vida familiar. Els adults amb TDAH tenen un risc elevat de comorbiditats com ansietat, depressió i abús de substàncies, augmentant l'estrès i les dificultats en la vida quotidiana.
CA 
ES